Dr. Cheshire: entrevistat

El llegendari manuscrit Voynich, anomenat MS 408 a la Biblioteca de Llibres Rars de la Universitat de Yale (on actualment resideix), ha estat desxifrat parcialment pel Dr. Gerard E. Cheshire, adscrit a la Universitat de Bristol (UK), com hem explicat recentment.

Libretes ha demanat una entrevista al Dr. Cheshire perquè aclareixi alguns punts que poden ser d’interès general, i més particular per als familiars (lingüísticament parlant) de l’autor o autora del manuscrit, la identitat del qual serà revelada a uns paràgrafs de distància. Per aquest motiu, oferim aquesta entrevista en altres idiomes:

PORTUGUÈS

GALLEC

ESPANYOL

ARAGONÈS

Per què crida al MS 408 Manuscrit de Isquia?

Perquè el nou nom és rellevant per a indicar el seu lloc d’origen, ara que sabem d’on procedeix: l’illa de Isquia.

Pensa que el codi utilitzat en el manuscrit és específic d’un petit grup de persones? Era representació d’un llenguatge parlat sense tradició escrita o tal vegada algun tipus de pidgin?

Sí, era específic de la població del Castell Aragonès i el seu convent-monestir grec. Les llengües ibèrica i grega van conformar un híbrid com lingua franca (llenguatge comú). La Corona d’Aragó aportava la part ibèrica (galaicoportuguès) i els illencs la grega, ja que era població procedent d’una diàspora.

Com seria el retrat plausible de l’autor del manuscrit? Si era una persona culta, per què no va utilitzar un llenguatge més universal, com el llatí, o un llenguatge «vulgar» ben establert, com l’italià o l’aragonès?

L’autora va ser una monja del convent, que també era la matrona i feia les vegades d’infermera i facultativa. No tenia una educació formal, així que va escriure en la seva llengua nativa, que era el llenguatge «vulgar» de Isquia.

D’acord amb les seves traduccions de la part botànica, i veient les il·lustracions, el manuscrit no sembla un document científic de confiança i precís, en comparació amb altres treballs ben coneguts, com el Tractatus de Herbis (contemporani, de 1440) o el De Materia Medica de Dioscórides, molt més antic (segle I d. C.). Quina és la veritable naturalesa del manuscrit?

El manuscrit de Isquia és un llibre general sobre herbes medicinals i tractaments per a nenes i dones, dirigit només als ocupants del Castell Aragonès. No va ser escrit per a ser publicat i tampoc tenia preocupacions científiques. Era un aide-mémoire amateur per a ús de les dones.

Llavors, li sembla que tot és vulcano-cèntric en el manuscrit? La història que es relata en la tabula regio novem, les hordes de banyistes femenines i la part relativa a la cuina.

El mapa de la tabula regio novem és un relat de la missió de rescat que va partir des de Isquia per a salvar als ocupants de l’illa de Vulcà, seguint a una erupció que va haver-hi al febrer de 1444. Els banys són un detall cultural de les illas de Isquia i Lipari, i només mostra a dones perquè els homes estaven lluitant a Nàpols. La part de la cuina era per a la preparació de medicines i també per a la nutrició.

Quina va ser la seva motivació per a abordar el desxiframent del manuscrit? Tenia vostè alguna experiència prèvia amb documents antics?

Cap motivació especial. Em vaig ensopegar amb el manuscrit accidentalment en 2017 quan estava estudiant per a la meva tesi doctoral. Vaig veure que era possible desxifrar el llenguatge i el codi escrit. No tenia experiència prèvia amb documents antics, simplement una ment analítica.

Per què pensa que van fallar les diferents tècniques per a desxifrar el manuscrit, tant les antigues com les més modernes? Matemàtiques, criptografia, intel·ligència artificial…

Perquè aquestes tècniques no tenen en compte les frases conjuntes, les abreviacions o la pronunciació enclítica. A més, també era una qüestió d’identificar simultàniament l’idioma i el sistema d’escriptura. Només la ment humana és prou creativa, versàtil i flexible per a dur a terme aquesta tasca.

Sembla que traduir i interpretar el manuscrit no és una tasca fàcil i ràpida, i que requereix molts coneixements de diferents disciplines. S’ha plantejat traduir el manuscrit al complet, o almenys algunes de les pàgines que són sol text? Jo compraria una còpia!

És fàcil, però porta temps, ja que requereix una gran quantitat de recerca i experimentació d’assaig i error, a més de l’ús del pensament lateral. Per això és necessari construir un lèxic, perquè el procés porti cada vegada menys temps i esforç. L’elaboració del lèxic també permetrà en un futur pròxim la traducció de les pàgines sense suport d’il·lustracions.

No tinc diners, així que no puc permetre’m el temps necessari per a traduir el manuscrit enter, tret que trobi algun tipus de finançament. En l’actualitat, estic treballant en altres projectes per a guanyar-me la vida. Potser algun dia es pot comprar una còpia!